La bretxa digital a la tercera edat. Fem alguna cosa?

28/09/2021

Fa poc va arribar a les meves mans una enquesta, sens dubte interessada, però no per això menys real, relativa a l’ús de les noves tecnologies per part de la gent gran. S’hi exposava que un 60% dels majors de 80 anys tenien dificultats per enviar missatges de veu, text o imatges a través del mòbil pel fet que no entenien l’ús de les aplicacions. En el meu petit món, aquesta enquesta es veia confirmada atès que molts coneguts usen un mòbil sense pantalla tàctil, amb teclat convencional i que només serveix per parlar, sent en molts casos, persones no tan grans. A més, en alguns casos, demanen que se’ls cridi al fix per això del to o el volum de l’aparell.
I en el millor dels casos, els resulta difícil, manejar el concepte de la intuïció per entrar o sortir d’una aplicació o realitzar segons quins passos.

En un moment en què, amb l’excusa de la pandèmia del covid, s’ha procedit en moltes administracions públiques i en empreses privades a traspassar a internet el contacte amb les persones, això que s’ha donat a cridar bretxa digital, limita en gran manera les actuacions de les persones de la tercera edat.

A Espanya, segons dades de l’INE, existien l’any 2019, una mica més de dos milions de persones majors de seixanta-cinc anys que vivien soles, de les quals més de 850.000 tenien més de vuitanta anys. Torredembarra segueix aquest mateix patró i afegeix que és un municipi en el qual molta gent decideix quedar-se a viure a l’hora de jubilar-se.

Aquesta bretxa digital no només afecta la relació amb empreses, organismes o alguna cosa tan bàsica com l’atenció mèdica primària, sinó que també ho fa en les relacions amb familiars i amb amics, donades les dificultats en el maneig de videoconferències, enviament de fotos o l’ús de xarxes socials, serveis de missatgeria (més d’un 20%, segons l’esmentada enquesta, tenen dificultats en el seu ús), etc.

És cert que entre les responsabilitats d’un ajuntament no hi ha la de tenir cura de la gent gran, però no sembla justificable des d’un punt de vista ètic i moral no assumir qualsevol iniciativa que ajudi a aquestes persones a adaptar-se a un món digitalitzat, bé promovent iniciatives que ajudin a fer més humanes les relacions entre empreses privades, administracions públiques i les mateixes persones, o bé, desenvolupant, el mateix ajuntament, programes de formació en aquest entorn digital, que els permeti poder usar els mitjans necessaris en cada cas i que a més, generin a través de la mateixa formació presencial, la interacció amb altres persones afavorint i activant una vida social que és absolutament imprescindible en la vida de tots els éssers humans.

Des de Torredembarra en Comú exhortem a l’ajuntament a desenvolupar iniciatives en aquest sentit, desitjant-li molt d’èxit en això perquè entenem que és un tema que transcendeix de la rivalitat política i l’important no és qui ho posi en marxa sinó, posar-lo en marxa.

Carles Fuxet